1. |
Home de Bulto
02:55
|
|||
Home de Bulto
Fes lo que vulguis, creu-me a jo, és un poc complicat
Lo just va de dins cap a fora i m’importa molt
Me guardes un puesto per posar aquesta casa cel
Es ferro aguanda un poc més vermell, se desferra menys
S’alegria de fer mala olor és de sa nostra edad
Com mirar a n’es ulls de sa gent o anar curt si fa fred
Home de bulto diga’m on ets, me dus un cap de mort?
No me jutgis pes gust que faig ni per s’olor que tenc
Ni per s’olor que tenc
Ningú m’ha sentit parlar d’això
És com si no ho pogues fer millor
Pens de tot mentre no me dugui enlloc
Pens de tot mentre no me dugui enlloc
Ningú m’ha sentit parlar d’això
És com si no ho pogues fer millor
|
||||
2. |
Sa teva Bèstia
04:18
|
|||
Sa teva Bèstia
Torn a casa amb sos bons
Es meu lloc és extranyament poc
Molestàvem a senyors
Rates d’aigua s’ofeguen enmig la mar gran
Aire estorba enemics
Uns dos sacs de caravana lluny de mi
Jeu aquí mateix sa teva bèstia
Jeu aquí mateix sa teva bèstia
Jeu aquí mateix sa teva bèstia
És on van tirar els nius de plàstic
Plantes cera que fan vius
Camps de terra i germans per dir tornau.
|
||||
3. |
Ets tu qui m'aporta
03:56
|
|||
Ets tu qui m’aporta
Que un poc més de llum ja rompria s’encant
Si es meu alè fes que te girassis un moment
Ho pens mentre faig roulos sobre sa pell
Perquè no sé on ets, on ets…
Com pots dormir?, Com pots dormir?
Poques paraules són per sentir anit
Tot és image on tenir-te un poc més
Què mos estam perdent, perdent?
Ets tu qui m’aporta lo que te don
Ets tu qui m’aporta lo que te don
|
||||
4. |
Years from Home
03:10
|
|||
Years from home
Plain people in our mind it’s all about us
And we’re old again, we’re old again
I’m going to my room and all the cars
Are white in this town, are white in this town
Today I’ve been told off but I didn’t want to argue
So I took no notice, so I took no notice
There’s a long haired man in my house that he asks me
“where is your dog?”
“I’ve never had a dog”
to knock at some friend’s door and feel relieved
when find out he’s not home, it’s easyer than being alone
scratch the label with unfocused sight
so I’m on my way, I’m going grown so hard
|
||||
5. |
Petit Omnívor
03:12
|
|||
Petit Omnívor
Ses torres que ofegen sa imatge
La resta no conta enlloc
I jo què puc fer pes llinatge
Si tot va crèixer tan poc
Oh entorn de gitanos
Fa tant de temps que no hi som
Mañana me enseñas las manos
I jo mai vaig saber com
D’ara endavant, d’ara endavant toca
D’ara endavant, d’ara endavant toca
Va ser fàcil de tard
En diumenge fred, en camí de clots jo et temia
Abans que es dia giràs de llum
Va deixar anotat “per es meu petit omnívor”
Sonava a mare, ja sé què diu
Ara som ben sol a ca meva
Darrera els vidres color de fum
Ara som ben sol a ca meva
Darrera els vidres color de fum
|
||||
6. |
Encuentros
04:15
|
|||
7. |
Gent
06:13
|
|||
Gent
Quina pell tan suau
Quin dibuix més lleig
Hi ha molta llum
Bona per menjar
Fas olor de fred
Vens amb s’altre fred
Ganes d’alenar
Has bollit cabells
Lo que sé de sants
I niguls de pols
Ja has fet es dictat?
No hi ha ningu de nit
Els darrers carrers
Dibuixa’m ses pors
No m’en record de ses teves faccions
Però això no vol dir res(no et facis il.lusions)
... què cruel
i ara que vull dir?
No somio amb jo
Hi ha molt de peix
Demanant per tu
Som sa fàbrica, faig ses màquines
Som sa fàbrica, faig ses màquines
On hivernes? De tots voltros, qui demana pes meu homo?
Deix de ploure, cau arena,
Els dodos més animals, fer tallades, mal de chaga,
Ses formigues cada dia, gust d’ungles, què sabia...
Es de vera… no he d’escoltar pus a sa gent
Sols a tu
Sols a tu
Escoltar gent? no ho dic per tu
Escoltar gent? no ho dic per tu
no ho dic per tu
amb s’horabaixa vens tu
s’aire allarga ombres
moren coses bones
belles dones meves
|
||||
8. |
Ni tan sols puc dir
03:18
|
|||
Ni tan sols puc dir
He dormit no puc dir on
Ho deman allà on qued
No és que estigui tan mal fet
Bastaria fer segón
Ni tan sols puc dir
Que això és per tu
Marques animals
Que no té ningú, ningú
Hem quedat? On hem quedat per anar més tard?
Hem quedat? On hem quedat per anar més tard?
T’ho diran els millors amics
Els seus noms no són d’aquí
Massa vells per tu ser d’ells
Però mir d’entrar
Tan descalç com puc
Quan ca teva jeu
Tu me fas senyals
|
||||
9. |
Setembre
02:55
|
|||
Setembre
M’han mort per s’esquena
Amb paraules noves
Tots els cans me lladren
Fred de cada pic més prest
Vaig fins a ca teva
Avui no m’han dit d’entrar
Moll mentides com ningú
Com dibuixos animals
No te situava
Dins ses meves canyes
Me menjo ses crosteres
Que te feies fins aquí
Plenes de sal bona
No me demaneu per tu
|
||||
10. |
El que espera
02:14
|
|||
El que espera
Som el que espera i no sap
Que avui es distint a l’endemà
No, no se cansa, així va
Lo més còmode que vol estar
Soy el que espera sin saber
Que hoy es distinto al de ayer
No, no se cansa, la verdad
Lo más cómodo que quiere estar
|
||||
11. |
Grans Dies
05:01
|
|||
Grans dies
All I’ve loved
And all I have
Is just because you’re here
All I want is that you watch me
Oh grans dies, són molt pocs que ho poden dir
Enormes dies quan ets per aquí devora
Oh quins dies, vens d’allà on tots han mirat
I quina fi, seràn anys sense casa
Tant de temps en l’aire
Saps què hem fumat...
Tant de temps en l’aire
No mengis tant de formatge
Com va ser allò? Dadadarada…
Qui m’ha dit que has passat per ca meva?
Un avorrit, però me bastava només de mirar-te
Destrossa de coixins i de gotes dins es llit
I ja has partit amb aquells peus tan negres
Amb els teus peus
Amb els teus peus
|
||||
12. |
Opilions
03:18
|
|||
Opilions
Dins es renou humit
Cames de vint sentits
Venen totes cap a mí
Quan amaguen els arpons
Centenars d’opilions
Camins
Els horabaixes plou
I crec amb sa meva son
Mentre pugen pels xoquins
Oh empaten amb ses serps
Juguen envoltats de nins tan trists
Me contenen els sentits
Les se mengen els dragons
I hi canten els natius
Opilions
|
If you like Miquel Serra, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp